No sé qui va dir allò de "joventut, diví tresor".
Va ser en Rubén Darío.
Gràcies. No hi ha dubte que els pocs anys donen vigor i empenta física. Però la qüestió és: Pot la joventut deixar anar correctament la seva força?
Si tu vas tirant d'un carro, segur que el portaràs al lloc que has triat, sobre tot si t'ajuden altres joves. Tu tens potència i el carro anirà on tu el portis. És obvi que el jovent té facilitat per moure i promoure. Però queden a l'aire diverses temes:
Era oportú moure el carro? Servirà de quelcom que s'hagi mogut? Era millor moure'n altre? S'ha fet servir el camí més adequat? Ha quedat en el lloc més idoni i convenient?
Renoi, quantes preguntes... No en sé contestar ni una.
Ets massa jove, i aquestes preguntes ja no depenen de la força. Per això, quan s'és jove i es tenen responsabilitats amb tot un poble, és convenient associar-se amb l'experiència, per no malgastar les forçes (i el crèdit) inútilment. I és que l'experiència i la joventut no acostumen a anar de la mà.
...
Avui ja tanco jo, que veig que t'has quedat preocupat...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Hola Jordi,
Veig que vas fen amics al meu bloc. Je je. I això que tens més raó que un sant.
Unir joventut i experiència, una fòrmula que pot donar grans fruits però que sembla que no està de moda. La joventut et dóna empenta i energia, però et falta sovint les dosis d'experiència i prudència necessàries per no passar-se de frenada.
El que no sé és si en el teu article et refereixes a alguna situació en concret?
Publica un comentari a l'entrada