Inundable II

Ondi tu! quin ensurt quan hi llegit que la Ministra parlava de recomprar a Torredembarra. El primer que hi pensat ha estat que tenia que portar altre cop la neurona a revisió. Tota la meva teoria de què la reconquista del Muntanyans estava fora de temps i que ja no hi havia marxa enrere, m'ha caigut al damunt. Tot el silenci que hi mantingut a la Web des de fa mesos sobre la campanya per recuperar la zona, es posava ara en contra meu.
Però tot s'ha aclarit. La imprecisa adquisició del Ministeri no es refereix als Muntanyas II.
Estic connectat, eh?
La veritat és que, des de l'inici d'aquesta reivindicació, hi considerat la campanya difícil, ratllant l'impossible, no per falta de raó i dret al seu favor, sinó per haver-se gestat amb retard, quan tot estava "dat i beneit". (El per què tot estava dat i beneit ja pertany a altre pel·lícula).
Jo, i molts ciutadans coneguts, considerem que s'ha malgastat un esforç i un temps preciós en aquesta reivindicació que va néixer tard, i quan hi havien --i hi han-- altres temes més preocupants i més propers als torrencs.
És clar que encara hi han gestions pendents i una mica d'esperança i que m'agradaria en part tenir que anar a la revisió, però no puc ser optimista en aquest assumpte i menys amb les perspectives actuals.
Vols quelcom?
Però tinc que aclarir que per alguns polítics potser no s'ha malgastat cap esforç ni cap temps. El projecte que abans servia per pressionar al govern, ara el fan servir per desmarcar-se de cara a les eleccions.
De aquí neix un altre dilema... ¿Lo del Muntanyans és --era-- per beneficiar el poble en general, o es va muntar per afavorir determinats grups polítics? Tal com van els esdeveniments, tinc els meus dubtes.
I jo, què faig?
Anomena i desa.