17 d’abril de 2007

Nou carrer Nou

L'estampa era graciosa. El carrer Antoni Roig acabava d'obrir-se al vianants i les forçes invasores del pixapins prenien consciència de la restauració. El decret col·lectiu de "vamos a ver que han hecho" que va ressonar en els apartaments de tot l'indret a l'entrar el vespre, va transformar la nova via mig acabada en una reunió de inspectors-especialistes i familiars. Es notava en el ambient un esperit de crítica, però de crítica negativa. No es tractava de trobar el que estava bé. El "que maco" habitual estava descartat. Es tenia que presumir d'entès en carrers nous assenyalant el que estava malament i el per què. Les rajoles fora de nivell s'emportaven la majoria de comentaris. Inclòs hi havia qui les trepitjava amb un peu, per veure si la posava bé. Els experts amb canalització d'aigues també es feien notar. Amb les mans indicaven la caiguda del carrer i de les vessants cap el centre que s'havien establert. Però com que hi havia un toll, es tenia de explicar a la parenta i demés acompanyants, el per què es formava un bassal. El pas lent que normalment porten els residents de cap de setmana era encara més parat. Tenies temps de sentir les especificacions tècniques perquè et tenies que parar sovint. Estic convençut de què, si si haguessin perdut el carrer a mig arreglar, no s'ho haguessin perdonat mai.
D'aquí un parell o tres de setmanes, a la segona visita, esperem que la cosa sigui més positiva i fins i tot s'escolti algun que maco.
I aquesta situació es pot entendre, perquè es tracta de gent que ve a la vila a passar les festes i les estones i que amb bona fe deixen anar el seu comentari intranscendent i fan la xarrada amb els seus i així passen la tarda.
Ara, el que costa de comprendre és que persones de La Torre es queixin públicament de que les rajoles son lletges i que es mouen i que es fa un toll, quan saben perfectament que les obres s'han tingut que adaptar a un pressupost baix, assequible per tothom i que es va tenir que fer un acabat provisional per poder obrir el carrer la Setmana Santa per després continuar la feina i quan l'ajuntament reconeix els defectes i diu que els solucionarà.
I ja, el què no es pot admetre és que agrupacions polítiques, per profit electoral, critiquin les obres sense acabar i diguin que tot s'ha fet malament, només per esgarrapar el vot de quatre veins rondinaires.
Carrer Nou, deso.

2 comentaris:

rafael ha dit...

Hola Jordi, leo tus artículos y sin animo de ofenderte ni de sacar punta al lápiz, veo que tienes una manera muy subjetiva de ver las cosas, pienso que empleas buena intención pero todo lo decantas a favor de quienes nos gobiernan, esta claro que todos podemos tener unas preferencias, pero decir que la c/Anton Roig no queda bien o que la mala colocación de las baldosas, se pueda achacar al bajo presupuesto me parece deprimente, defender lo indefendible me parece propio de mente política enfermiza, creo que el fanatismo se tiene que dejar para otras cosas, cualquier persona con dos dedos de luz se da cuenta que esas baldosas se tienen que sacar todas, alinear su base y después colocarlas de manera profesional, se puede discrepar de si estas son bonitas o feas pero nunca de la guarrada que están haciendo, y sobre el nuevo pabellón, tiempo al tiempo porque saldrán cosas muy graves en torno a el. besitos

jordi pla ha dit...

Hola, fantasma (en el buen sentido de la palabra, ya que no sé como te llamas)Gracias por el comentario. Como tu dices, empleo buena intención para ayudar a los que gobiernan. Soy apolítico, pero fanático de lo que "se mueve" y de los que trabajan. Considero que a la larga todo quedará bien. Saludos.