25 d’abril de 2007

Voluntat vs. rajoles.

La pujada era molt pronunciada. I a la pendent hi havien obstacles, pedres i sots. Les roderes no estaven definides... Però va posar la primera i va tirar endavant. L'esforç del cotxe va ser molt fort i semblava que el motor no podia, però va anar avançant poc a poc, a batzacades i tomballons, superant tots els obstacles i per fi, el vehicle va arribar al cim, sortint airós de la proba.
Una gimcana?
Semblant. Rumio i en surten els pensaments pels dits.
Continua, continua...
Aquell projecte era molt dificultós. Feia anys que es parlava d'ell. Però ni el consistori anterior, ni l'altre, es van atrevir a portar-lo a la pràctica, i això que eren especialistes en "ciment". Remodelar els carrers del nucli antic i convertir-los en una zona de vianants era un somni de la vila , però un somni que comportava molts problemes.
Ja veig per on vas.
En primer lloc, era una obra costosa i malgrat que hi havien subvencions, una bona part tenia que anar a càrrec dels veins propietaris. Quasi res! Altre inconvenient era que els carrers quedarien col·lapsats per les obres durant alguns mesos, perjudicant sobretot als botiguers. També era complicat posar d'acord a les companyes de subministrament de aigua, gas, telèfon i llum per canalitzar de nou totes les conduccions subterrànies, tallant de vegades el servei, sense oblidar-se de l'afegit de desaigues i clavegueres. Igualment seria enredat establir un nou sistema de circulació dels vehicles pels voltants. I també dificultós que el material urbà a col·locar complagués a tothom. Inclús el color del terra sonava a conflicte. Era un cúmul de complicacions que es tenien que superar.
Ho pintes malament.
La realitat. Però el actual govern municipal, amb voluntat i valentia, va engegar el projecte i el va posar en marxa. Els sis mesos de termini d'entrega per part de l'empresa encarregada no es van complir. Es va tenir que fer un arranjament provisional per Setmana Santa, de cara a comerciants i visitants i ara es té que anar deixant tot en condicions.
Però s'ha arribat al període de pre-campanya electoral i, com diu l'amo de la Costa, tot val. Partits polítics (?) que es volen obrir pas a cops de colze, aprofiten les circumstàncies i no paren de dir que tot s'ha fet i es fa malament. No em sorprèn ni em sap greu, però és mentida.
Les rajoles estan mal posades, diuen.
És obvi. S'han col·locat sense cura, de pressa i corrent. Però les rajoles es poden arreglar. El que no es podria esmenar seria que no s'hagués posat en marxa la primera fase de la zona de vianants. I això sí que és important i és el que val i és el que fa mal als que volen poltrona sense cap merit.
I que consti -pels que no em coneixen-, que soc apolític i no sé ni de quin color són els regidors de l'actual equip de govern de la vila, si és que en tenen algun.
Ho tens apuntat. Jo sí que ho sé.
Doncs per portar la contraria a tants crítics il·luminats caiguts del cel, escric amb gust aquestes quatre línies.
Quatre? Anomeno i deso.