21 d’agost de 2007

Demanant...

Avui diumenge també fa mal dia. Em sembla que s'ha acabat l'estiu. Que tens de nou, Bity?
El diari El Punt publica una ressenya. Diu: "L'Associació de Propietaris dels Munts de Torredembarra van organitzar ahir una diada festiva i reivindicativa amb què l'entitat veïnal vol reclamar «més atenció» del consistori torrenc."
Una "festa" original. Està bé. Si tothom que reclamés a l'ajuntament fes una festa, estaríem més entretinguts.
"Segons va explicar la secretària de l'associació, la urbanització té una vintena de carrers sense asfaltar..."
Els carrers sense asfaltar són una assignatura pendent de l'ajuntament. Entre la creació de la urbanització pública i l'asfaltat dels carrers, passa massa temps. Seria més lògic que els carrers es fessin abans que les cases, i el seu cost es repercutís quan s'atorga la llicencia de construcció. Però tot deu tenir la seva explicació. Igual algun blocaire que ho sàpiga m'ho aclareix.
Potser se suposa que els camions de les obres i la instal·lació de les línies de servei els farien malbé.
Ja. De totes maneres es té que tenir en compte que part de l'asfaltat que reclamen, set carrers, ja tenen el projecte inicial aprovat i ara està en fase de resolució de les al·legacions presentades, lo qual vol dir que aquests carrers poden estar condicionats l'estiu que ve.
En quedarien tretze, segons diuen.
Una cosa és el que diuen els interessats i altre, la realitat. Però les coses de palau van poc a poc.
"...i, a més a més, falten zones verdes i aparcaments. També denuncia problemes a la xarxa de clavegueram i de llum".
Doncs benvinguts a la demanda generalitzada dels torrencs. I a rel d'aquesta "festa" però deixant a part els carrers asfaltats, voldria comentar això de la participació o reivindicació ciutadana que tan de moda està. ¿Tenen tots els barris una associació qualificada, popular i amb recursos per fer les seves reivindicacions? Em temo que no, i per tant, al meu entendre, es produeix una diferenciació entre uns i altres, que els radicals denominarien discriminació.
Imagino que tothom pot fer una sol·licitud a l'ajuntament...
Sí, és clar, però té més força una petició pública que surt als diaris, que una silenciosa petició particular. Existeix un precedent. Marítima Residencial, a base de plorar i manifestar-se, ha aconseguit serveis, per exemple, un casal, que altres barris no tenen. Es reparteixen els bens socials segons les necessitats reals? O les preferències es desvirtuen segons qui plora i com?
Difícil papereta pels governants.
Tenen que considerar tot el municipi, ignorar pressions i treballar amb equitat per tothom.
Anomeno i deso.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

A quin regidor et refereixes?

jordi pla ha dit...

M'havia confós amb el cognom. Ja ho he suprimit. Gràcies.

Anònim ha dit...

Fa vint anys que es tenia que haber urbanitzat, els costos no serien els actuals.
Un altre pla d'actuacions compren una plaça i quatre carrers mes.
Ens toca pagar algun vei mes de 18.000 €.
Eren temps del Salort, i no s'obligaba als constructors a urbanitzar.
El problema es que compren propietats a preu actialitzat, y mancan el serveis.

jordi pla ha dit...

Gràcies per la informació. Quina rascada de butxaca, 3 quilos d'abans. Segur que els venedors no deurien dir res als compradors del pal que els hi cauria. I al final vindrà allò de què està mal asfaltat i les rajoles es mouen...