Repetint...

Continua la lluita per els Muntanyans. I després del ple extraordinari del 24 passat, estem igual o més enredats. D'un costat estan els verds, brandint la seva ensenya estrella amb més interès que mai. Rere l'emblema, els joves lluitadors i els no tan joves, realitzant-se amb la lluita, amb les seves fotocopies, pancartes, reivindicacions, articles a la premsa amiga, etcètera. És la seva batalla a favor de l'ecologisme, si bé, de rerefons s'intueix una confrontació contra la situació del món actual (i alguns sobre figures passades, però tot val). Marxen contra el que els hi deixa la societat que, segons ells, els fa de costat i no els hi dona opcions dignes ni, menys, fàcils. Volen superar aquesta situació. Lo dels Muntanyans és un primer pas, aquí, al costat de casa.
Pensem que, desprès de les zones humides (quan plou, deu ser), vindran l'entitat local d'aigua i vindrà la participació del poble en el govern a través de consultes populars. Males perspectives.
Resumint, la vila queda a expenses de les idees verdes (amb un suport democràtic local del 11,7 %), recolzades ara per consideracions partidistes de nou estil, per portar la contraria a un govern que vol governar, a la seva manera, pot ser, però treballant.
I no és de rebut que unes reivindicacions fetes tard, en temps afegit, siguin el principal actiu dels equips que tenen que buscar solucions a tots els problemes i les necessitats de la gent. El tema ecològic és una labor lloable, però té que ser una dels molts que es tenen que escometre.
En el ple del dijous els ecologistes venien a defensar la seva proposta imperativa: Ordenar la suspensió de les obres, en base a... el que sigui. De l'altre costat, els realistes, els que són conscients de que no poden dir-li al propietari d'uns terrenys que els seus drets es tenen que tornar a establir, quan està tot beneit, estaven expectants en espera d'una possible solució consensuada i "realitzable".
La gent omplia la sala, amb color verd.
De principi, el govern semblava que seria el perdedor del dol, degut a la seva minoria i més al faltar un regidor del seu equip. Perquè quedés clar que votar en contra d'una obra autoritzada per un institució superior era il·lícit i podria ser delicte, es va informar a tots els regidors. (No deu ser gaire delicte quan a Barcelona els partits de l'oposició van votar en contra de la línia del TGV acabada d'autoritzar pel govern central i no ha passat res.) Però quedava bé una mica més de caliu en l'ambient.
La pilota va anar a parar al primer participant. Se la va treure de sobre com va poder, manifestant que s'abstindria. El seu vot penjat no significava res pels verds que necessitaven els dos del segon o del tercer equip.
Però el segon equip va dir que tampoc volia jugar. La veritat, aquest cop la seva "normal" abstenció em va sorprendre. La bola quedava a mans del tercer participant. I van posar-se a la banda dels realistes. Verds i forners perdrien per 7 a 6, però als menys el flequer tindria opció de dir la frase de la nit, manifestant que preferia la inhabilitació que permetre el risc d'inundacions a la futura urbanització. Oh!, que maca... Quin estil! Amb aquesta idea del risc, poques coses podrà aprovar.
Desesperadament, el cap de la moció va recordar que tant la legislació espanyola com la catalana impedeixen urbanitzar en una zona humida i inundable i, se'n va anar pels cerros d'Úbeda parlant de miracles de la jurisprudència que li passaven des de la seva assemblea, sistema pel·lícula d'en Perry Maison. I va rebutjar esmenar els punts imperatius de la moció, com li van proposar tots els partits.
O sigui que a esperar una nova moció, que ja deu estar en marxa. Que no decaigui!