3 de maig del 2007

Somiat turisme.

Què has escanejat de nou?
Ja ha entrat en funcionament la nova seu del Patronat Municipal de Turisme de Torredembarra, a la Casona del Carme, l'edifici que es troba situat al passeig marítim.
Aquest "ja" del principi, d'on l'has tret?
De la notícia dels diaris.
Deu tenir sentit irònic, doncs aquesta seu es podia haver posat en funcionament l'estiu passat.
Bé, però ha arribat a temps per les eleccions.
El que tu no saps és que aquesta casona és el que reste de l'antic racó de l'Art, el paratge més entranyable de la platja de La Torre, que tenia un valor afegit considerable. La part baixa del roquer i la platja s'ajuntaven fent un angle recte, formant una petita cala on mai hi havien onades. Aquest edifici era el bar-restaurant d'un càmping instal·lat sota una pineda que estava a uns deu metres de l'aigua. La construcció del port va acabar amb el racó igual que amb la roca foradada.
Però si el port queda apartat.
Però el seu espigó perpendicular a la platja ha fet que la sorra que empeny el llevant quedi sense sortida i s'acumuli, menjant-se el racó. En aquest indret la platja s'ha allunyat, creant el petit desert que hi ha ara, que es fa servir de camp d'esports.
I els pins i el càmping?
Van passar a la història. La zona verda es va convertir en edificable i els arbres en apartaments. N'han deixat dos com mostra. D'arbres.
Diuen que el condicionament de l'edifici ha costat 120.000 euros.
Això la part interior, diguéssim. La "desinteressada" rehabilitació de l'exterior de la casona va anar a càrrec de l'empresa que va edificar la zona convertint-la en un vesper amb cel·les blaves, això sí, d'alto standing, deixant quatre metres de jardí públic. Els lluitadors de les plataformes "salvem..." estaven aleshores anestesiats. Els van despertar molt més tard.
La seu té dos plantes grans i una superior, amb total 315 metres quadrats.
Molta superfície em sembla, sobre tot fora d'estiu. Segur que es podrà aprofitar part de l'edifici amb altres tasques, com ja s'ha fet amb el local també recuperat, el de la guàrdia civil, a Baix a Mar.
Segur. Anomeno i deso.

5 comentaris:

rafael ha dit...

Jordi, a mi tambien me parece muchos metros cuadrados, no parecia tan grande,en la Torre hacemos los edificios oficiales grandes, ya saves, el dicho, el burro grande... besitos

jordi pla ha dit...

A ver si ponen una guardería provisional, como sugieres tu. Saludetes.

resnoesmesqui ha dit...

Sr. Jordi Pla:
No tinc el gust de coneixe'l personalment, però el voldria felicitar pel seu blog.
Fa temps que l'estic llegint i personalment penso que el seu blog és dels més interessants que hi ha actualment en l'àmbit torrenc.
La seva seriossitat i l'estil (pregunta-resposta) em semblan molt originals i ben pensats. Dir-l'hi també que les seves propostes son molt encertades.
Agraïrl'hi la serenor dels seus comentaris i encoratjar-lo a seguir escribint. Amb mi trobarà un lector ansiós per llegir els seus escrits.
Una salutació molt cordial

Jordi Solé

jordi pla ha dit...

Jordi Solé: No n'hi ha per tant... Tu sí que escrius bé, malgrat que el català et deu tallar una mica. La diferència potser estigui en que jo puc dir tot el que penso i altres, per exemple tu, tens un guio prefixat que et limita. Però, m'has llegit amb atenció? Jo estic en contra dels procediments de la senyora Toda. A veure si el teu comentari et costa un disgust! (sí que ens hem vist a Clarà)Salutacions.

resnoesmesqui ha dit...

Que hi hagui gent en desacord amb la Toda és normal i ho respecto molt. Però una cosa no té que veure amb un altre. Vosté ho fa amb respecta i arguments, que puc o no comparti, que, si més no, fan pensar i convidan a un debat seré i trànquil.

No, no tindré cap problema. Mª Dolors i jo som critics quan ho hem de ser,i el nostre diàleg sempre busca punts d'acord. És clar que amb moltes coses podem ser diferents, però és amb aquesta diferencia la que ens fa estar d'acord amb el que creiem més important.

Endavant Sr. Pla. Una salutació i espero tenir un dia una l'oportunitat de saludar-lo i mantenir una xerrada amb vosté.

Gràcies.

Jordi Solé