Cultura en família.

D'on vens?
Hi anat al repartiment dels guardons del X Premis Torredembarra.
Ah... La Nit (de primavera) de la Cultura... Hi havia molta gent?
Ha aconseguit reunir a unes cent persones, això contant polítics (en vigor i en portes), hostesses, fotògrafs, jurats, guardonats i familiars d'aquests últims. M'ha fet l'efecte que el únic que hi anava d'espectador era jo.
O sigui, que la festa no arriba al poble.
Doncs no. S'està mantenint una tradició, actualment en la dècima edició i encara no s'ha pogut o no s'ha sabut fer-la popular, amb participació ciutadana, malgrat el bon pessic de diners que s'inverteixen, millor dit, que es gasten.
Vols dir que no transcendeix?
Potser sí que en els Instituts locals es comenti i en els diaris provincials figuri la noticia, i en el Som-hi, però para de comptar. El Patronat de Cultura es té que tornar a plantejar com es pot millorar aquest esdeveniment, que vol ser molt ambiciós i adquirir renom, però que no ho aconsegueix. Per adquirir renom a fora, primer el té que tenir aquí.
Però no volen que sigui un acte local, oi?
Així sembla. Han donat un premi a Algesires i un altre a Lloret, per magnificar l'àmbit. Segur els participants més llunyans que han trobat. Volen donar-li més volada i aquest pot ser el problema... Ni repercuteix aquí (quatre joves) ni menys fora. A veure si el nou Patronat de Cultura ho sap enfocar millor perquè cali a la vila i arribi al carrer. A tothom.
Canviarà?
Que canvi, per bé de tots!
Amen.

Voluntat vs. rajoles.

La pujada era molt pronunciada. I a la pendent hi havien obstacles, pedres i sots. Les roderes no estaven definides... Però va posar la primera i va tirar endavant. L'esforç del cotxe va ser molt fort i semblava que el motor no podia, però va anar avançant poc a poc, a batzacades i tomballons, superant tots els obstacles i per fi, el vehicle va arribar al cim, sortint airós de la proba.
Una gimcana?
Semblant. Rumio i en surten els pensaments pels dits.
Continua, continua...
Aquell projecte era molt dificultós. Feia anys que es parlava d'ell. Però ni el consistori anterior, ni l'altre, es van atrevir a portar-lo a la pràctica, i això que eren especialistes en "ciment". Remodelar els carrers del nucli antic i convertir-los en una zona de vianants era un somni de la vila , però un somni que comportava molts problemes.
Ja veig per on vas.
En primer lloc, era una obra costosa i malgrat que hi havien subvencions, una bona part tenia que anar a càrrec dels veins propietaris. Quasi res! Altre inconvenient era que els carrers quedarien col·lapsats per les obres durant alguns mesos, perjudicant sobretot als botiguers. També era complicat posar d'acord a les companyes de subministrament de aigua, gas, telèfon i llum per canalitzar de nou totes les conduccions subterrànies, tallant de vegades el servei, sense oblidar-se de l'afegit de desaigues i clavegueres. Igualment seria enredat establir un nou sistema de circulació dels vehicles pels voltants. I també dificultós que el material urbà a col·locar complagués a tothom. Inclús el color del terra sonava a conflicte. Era un cúmul de complicacions que es tenien que superar.
Ho pintes malament.
La realitat. Però el actual govern municipal, amb voluntat i valentia, va engegar el projecte i el va posar en marxa. Els sis mesos de termini d'entrega per part de l'empresa encarregada no es van complir. Es va tenir que fer un arranjament provisional per Setmana Santa, de cara a comerciants i visitants i ara es té que anar deixant tot en condicions.
Però s'ha arribat al període de pre-campanya electoral i, com diu l'amo de la Costa, tot val. Partits polítics (?) que es volen obrir pas a cops de colze, aprofiten les circumstàncies i no paren de dir que tot s'ha fet i es fa malament. No em sorprèn ni em sap greu, però és mentida.
Les rajoles estan mal posades, diuen.
És obvi. S'han col·locat sense cura, de pressa i corrent. Però les rajoles es poden arreglar. El que no es podria esmenar seria que no s'hagués posat en marxa la primera fase de la zona de vianants. I això sí que és important i és el que val i és el que fa mal als que volen poltrona sense cap merit.
I que consti -pels que no em coneixen-, que soc apolític i no sé ni de quin color són els regidors de l'actual equip de govern de la vila, si és que en tenen algun.
Ho tens apuntat. Jo sí que ho sé.
Doncs per portar la contraria a tants crítics il·luminats caiguts del cel, escric amb gust aquestes quatre línies.
Quatre? Anomeno i deso.

Primer acabem

Un cop tancat el període de presentació d'ofertes del concurs per a la construcció i gestió del pàrquing de Filadors, cap empresa s'ha interessat pel projecte i per tant, ha quedat desert.
Aquest pàrquing seria el primer de tipus subterrani que es faria a Torredembarra i substituiria el pàrquing gratuït actual que hi ha en el solar, per un de pagament, canvi que no agrada als residents del nucli antic que el fan servir d'aparcament habitual, ni als comerciants de la zona, ni a agrupacions polítiques que aprofiten l'ocasió per embolicar la troca i esgarrapar vots dels que es consideren afectats al tenir que pagar. Però aquest solar és privat i l'Ajuntament ja no pot disposar d'ell com fins ara.
Segons ha explicat el regidor d'Urbanisme, Ramon Ripoll, la nova licitació del projecte quedarà segurament ajornada fins a la propera legislatura.
Què més tens?
El projecte de conversió en avinguda del tram de l'antiga N-340, entre el passeig de l'Estació i el carrer Pescadors, es va deixar fora de l'ordre del dia del ple d'ahir, on es tenia que votar l'aprovació inicial, segons va decidir la comissió informativa extraordinària que es va celebrar abans del ple. La comissió també va descartar debatre el projecte de remodelació de la plaça Mossèn Boronat.
Faltant un mes per la formació del nou govern municipal, entra en la lògica aquesta suspensió dels dos projectes, malgrat l'idea de l'alcalde Jiménez, que manté que els comicis no tindrien que parar el desenvolupament de les activitats i la remodelació urbanística de la vila. Però un parell de mesos de pausa aniran be perquè poden estalviar males interpretacions i permetran finalitzar amb la primera fase de l'illa de vianants, calmant els ànims i les controvèrsies.
Tanco.

Polítics

Que hi ha de nou, Bity?
Tinc copiades varies coses interessants.
Per exemple?
En el programa de tele Tengo una pregunta para usted va sortir en Mariano Rajoy.
I li van preguntar el preu d'un cafè?
D'un cafè, no. Una vídua, que cobra 300 euros mensuals, li va preguntar pel seu sou.
Que indiscreta. I se'l va dir?
No. Com vols que li digués que, només per diputat, cobrava un cero a la dreta més que ella, més dietes, més lo que cobri del PP. Li va contestar que cobrava més de 300 euros, però per treballar perquè ella visqués més bé. Ella es va quedar amb les ganes de dir-li que deuria fer malament la seva feina, perquè el moderador la va tallar.
I no li van preguntar per l'11-M?
I tant, però ha perdut molt la memòria aquest home. Sortia amb lo de Juana Chaos.
I què li van dir de l'Aceves?
De tot, però es desviava del tema.
És el que passa amb aquestes entrevistes. Que les respostes son una col·lecció de paraules de teoria de llibre, que només van destinades a deixar una bona impressió. No es comprometen en res especific. I que més ha passat?
En Zapatero es va convertir ahir al vespre en un reforç per a l'últim míting de campanya de Ségolène Royal, candidata a la presidència francesa. La parella del tarannà.
Del tarannà socialista.
La candidata va posar Espanya com a exemple de democràcia moderna, de progrés social combinat amb eficàcia econòmica.
Es deuria equivocar de país.
En Zapatero li va tornar la pilota, parlant espanyol poc a poc, perquè l'entenguessin.
Clar. L'última vegada que va parlar francès, ningú el va entendre. I com van les enquestes per els comicis del diumenge?
El que ho té més clar és en Sarkozy, a qui li donen un 30% dels vots, a Royal 23%, Bayrou (18%) i Le Pen (13%)
Veurem que passa, perquè les primeres voltes són molt traïdores. I què més?
I tu, no comentes res?
Què vols que expliqui?
No vas anar al ple de l'ajuntament ahir?
Sí, però no va passar res d'anormal. Només un parell d'acudits. Però dolents. Me'n vaig anar abans de que n'espliquesin més.
Com eren els acudits?
Una regidora demana la veu per di que s'abstindrà en una proposta, perquè ha perdut la copia i no sap de què va.
Estic programat per saber on està la gràcia?
Es que se havia abstingut a totes les propostes fins aquell moment, sense dir el per què. I l'altra és més bo. Diu el president que fins que l'empresa que fa la zona de vianants d'Antoni Roig no acabi les obres com Déu mana, no cobraran. I va la regidora i pregunta "i si no les acaben?"
De ser molt subtil. No capto.
Millor que no ho entenguis. Jo tampoc entenc que una persona intel·ligent es faci la curta per ser la protagonista. Ni tampoc comprenc com es pot pensar que portant la contraria a tot, es poden guanyar vots, i ja no diguem simpaties. Però són coses de polítics. Que hi farem.
Ja... Anomeno i tanco.

Nou carrer Nou

L'estampa era graciosa. El carrer Antoni Roig acabava d'obrir-se al vianants i les forçes invasores del pixapins prenien consciència de la restauració. El decret col·lectiu de "vamos a ver que han hecho" que va ressonar en els apartaments de tot l'indret a l'entrar el vespre, va transformar la nova via mig acabada en una reunió de inspectors-especialistes i familiars. Es notava en el ambient un esperit de crítica, però de crítica negativa. No es tractava de trobar el que estava bé. El "que maco" habitual estava descartat. Es tenia que presumir d'entès en carrers nous assenyalant el que estava malament i el per què. Les rajoles fora de nivell s'emportaven la majoria de comentaris. Inclòs hi havia qui les trepitjava amb un peu, per veure si la posava bé. Els experts amb canalització d'aigues també es feien notar. Amb les mans indicaven la caiguda del carrer i de les vessants cap el centre que s'havien establert. Però com que hi havia un toll, es tenia de explicar a la parenta i demés acompanyants, el per què es formava un bassal. El pas lent que normalment porten els residents de cap de setmana era encara més parat. Tenies temps de sentir les especificacions tècniques perquè et tenies que parar sovint. Estic convençut de què, si si haguessin perdut el carrer a mig arreglar, no s'ho haguessin perdonat mai.
D'aquí un parell o tres de setmanes, a la segona visita, esperem que la cosa sigui més positiva i fins i tot s'escolti algun que maco.
I aquesta situació es pot entendre, perquè es tracta de gent que ve a la vila a passar les festes i les estones i que amb bona fe deixen anar el seu comentari intranscendent i fan la xarrada amb els seus i així passen la tarda.
Ara, el que costa de comprendre és que persones de La Torre es queixin públicament de que les rajoles son lletges i que es mouen i que es fa un toll, quan saben perfectament que les obres s'han tingut que adaptar a un pressupost baix, assequible per tothom i que es va tenir que fer un acabat provisional per poder obrir el carrer la Setmana Santa per després continuar la feina i quan l'ajuntament reconeix els defectes i diu que els solucionarà.
I ja, el què no es pot admetre és que agrupacions polítiques, per profit electoral, critiquin les obres sense acabar i diguin que tot s'ha fet malament, només per esgarrapar el vot de quatre veins rondinaires.
Carrer Nou, deso.

Sant Jordi

El Pavelló d'Esports de Torredembarra (així, amb majúscules) ha sortit avui del calaix virtual on dormia feia anys i traspassant la barrera entre els somnis i la realitat, ha fet la seva entrada en el món efectiu dels joves i de tota la població torrenca.
Aquella maqueta plena de pols que fa tres anys es va trobar l'actual equip de govern, embolicada amb problemes, dins del sac que li va tocar heretar, s'ha convertit en un edifici modern, amb una pista coberta de primera categoria, amb seients, grades i tots els complements.
I no ha estat cap fada de llegendes misterioses la que ha dut a terme la conversió. Ha sigut una persona rebel, tossuda i gemegaire la que, amb el recolzament de tots els companys del seu equip, ha fet possible aquesta realitat cultural i esportiva que des d'avui compta en l'actiu de la nostra vila.
Cal donar les gràcies a aquesta fada humana, que ha posat en l'ànima del projecte tota la seva vàlua i capacitat, solucionant problemes, ignorant maldecaps i perdent hores de son. Gràcies, Susanna, per la teva sacrificada dedicació.
Gràcies, Susanna. Anomeno i deso.

Inundable II

Ondi tu! quin ensurt quan hi llegit que la Ministra parlava de recomprar a Torredembarra. El primer que hi pensat ha estat que tenia que portar altre cop la neurona a revisió. Tota la meva teoria de què la reconquista del Muntanyans estava fora de temps i que ja no hi havia marxa enrere, m'ha caigut al damunt. Tot el silenci que hi mantingut a la Web des de fa mesos sobre la campanya per recuperar la zona, es posava ara en contra meu.
Però tot s'ha aclarit. La imprecisa adquisició del Ministeri no es refereix als Muntanyas II.
Estic connectat, eh?
La veritat és que, des de l'inici d'aquesta reivindicació, hi considerat la campanya difícil, ratllant l'impossible, no per falta de raó i dret al seu favor, sinó per haver-se gestat amb retard, quan tot estava "dat i beneit". (El per què tot estava dat i beneit ja pertany a altre pel·lícula).
Jo, i molts ciutadans coneguts, considerem que s'ha malgastat un esforç i un temps preciós en aquesta reivindicació que va néixer tard, i quan hi havien --i hi han-- altres temes més preocupants i més propers als torrencs.
És clar que encara hi han gestions pendents i una mica d'esperança i que m'agradaria en part tenir que anar a la revisió, però no puc ser optimista en aquest assumpte i menys amb les perspectives actuals.
Vols quelcom?
Però tinc que aclarir que per alguns polítics potser no s'ha malgastat cap esforç ni cap temps. El projecte que abans servia per pressionar al govern, ara el fan servir per desmarcar-se de cara a les eleccions.
De aquí neix un altre dilema... ¿Lo del Muntanyans és --era-- per beneficiar el poble en general, o es va muntar per afavorir determinats grups polítics? Tal com van els esdeveniments, tinc els meus dubtes.
I jo, què faig?
Anomena i desa.

Cultura

Què tens avui de bo?
Sobre on? De per aquí, o de més lluny?
Per aquí hi ha quelcom?
A La Torre s'ha firmat un acord amb Altafulla per repartir-se la feina en els dos llocs comuns. La conservació de la rotonda de la vella N-340 i la neteja de la platja del Canyadell, que abans feien amb anys alterns. A nosaltres ens ha tocat la platja.
La platja és una feina diària.
Si, però els operaris, a l'estiu, es podran banyar. I els d'Altafulla, a la rotonda, no.
Està bé. I què més has copiat?
Ja de Tarragona. El Govern de la Generalitat aprovarà la candidatura oficial de Tarragona per la Capitalitat Europea de la Cultura 2016, amb el recolzament unànime del Parlament i l'adhesió de 228 municipis catalans, inclosa Barcelona.
Pel 2016... Renoi, té que ploure molt encare... I tenen que passar tres governs municipals per la plaça de la Font.
Aquestes promocions es veu que es tenen que fer amb molta antelació. De moment, hi han a Espanya nou candidates. L'any 2010 un jurat escollirà dos ciutats finalistes i al 2011 es designarà la titular, que compartirà titularitat amb una ciutat de Polònia.
Sembla com la primitiva... Si hi ha sort, et toca.
Però un premi gros, eh? Es tindrien que fer inversions milionàries a punta pala, tan públiques com privades. I també hi hauria premis de consolació per localitats catalanes, com sub-seus.
A Torredembarra no li pot tocar res. No tenim res important de Cultura.
Però tindrem un auditori el 2016, o no?
Pot ser, és veritat... Podrem oferir un aperitiu. Tens més notícies que no siguin sobre eleccions?
Sobre el Fortí de la Reina...
D'eleccions t'hi dit que no.
La directiva del Nàstic...
Ale, desconnectat.
cric!
Per fotre embull.

Inundable

No sé qui va dir allò de "joventut, diví tresor".
Va ser en Rubén Darío.
Gràcies. No hi ha dubte que els pocs anys donen vigor i empenta física. Però la qüestió és: Pot la joventut deixar anar correctament la seva força?
Si tu vas tirant d'un carro, segur que el portaràs al lloc que has triat, sobre tot si t'ajuden altres joves. Tu tens potència i el carro anirà on tu el portis. És obvi que el jovent té facilitat per moure i promoure. Però queden a l'aire diverses temes:
Era oportú moure el carro? Servirà de quelcom que s'hagi mogut? Era millor moure'n altre? S'ha fet servir el camí més adequat? Ha quedat en el lloc més idoni i convenient?
Renoi, quantes preguntes... No en sé contestar ni una.
Ets massa jove, i aquestes preguntes ja no depenen de la força. Per això, quan s'és jove i es tenen responsabilitats amb tot un poble, és convenient associar-se amb l'experiència, per no malgastar les forçes (i el crèdit) inútilment. I és que l'experiència i la joventut no acostumen a anar de la mà.
...
Avui ja tanco jo, que veig que t'has quedat preocupat...

Pobre web

La plana web del municipi, l'oficial, la de l'ajuntament, fa pena. Fa tres mesos que va canviar, amb el conte de la marca .cat i ja no ha aixecat cap. Tindrem que fer quelcom...
Es deu estar "construint", malgrat que no ho posa.
Però 90 dies de construcció, sense cap millora, es estrany. Ja sé que podem fer!. Fes-me un cartell anunciant una col·lecta per captar calés i poder pagar als informàtics.
Però si he copiat no sé on, que l'Ajuntament té un romanent de diners enorme, que no sap què fer amb ells, i que inclús en deixarà a caixa per quan arribi el nou govern municipal al juny. Per diners no és.
Aleshores, què passa? M'imagino el que deu dir una persona que vegi ara la pàgina web de Torredembarra... Quina vergonya.
Pot haver fet fallida l'empresa informàtica.
L'empresa informàtica? O algú altre... Bé, doncs el que farem és enviar una carta al regidor de Cultura i de no sé quantes coses més, oferim-nos per si vol que li donem un cop de mà. Et queda memòria lliure per cooperar?
Si, és clar. (I de pas, ens podem posar un link, no?)
No, que després hi haurien queixes. Ja pots començar la carta.
Val. Anomeno i deso.

Premis

En aquest món, on quasi tot està inventat, hi han una serie de normes que regeixen en determinats actes, perquè es desenvolupin en unes condicions habituals i lògiques. És el cas del premis o concursos de fotografies, pintures, dibuixos, escultures, etc. O sigui, quan es tracta d'arts plàstiques, realitzades en un material que pot ser esposat al públic. En aquests concursos, després de la presentació de les obres, el més aviat possible, -per evitar que es pugui pensar que hi han concursants que han presentat els seus treballs més tard del termini acceptat-, es fa una exposició de totes les obres, perquè el públic pugui veure-les. Al dia final d'aquesta exposició, o millor uns dies abans del final, el jurat, que l'organització haurà fet públic, emet el seu dictamen i les obres premiades son assenyalades amb la distinció i es poden comparar amb les no premiades.
I a sant de què remarques aquesta obvietat?
Cal que tothom sàpiga com s'acostumen a fer els concursos que tenen, o volen tenir, cert prestigi, perquè hi han organitzadors que influïts per l'àmbit en que s'han mogut, no coneixen bé el funcionament correcte, o coneixen-lo, es pensen que fent el més còmode ja n'hi ha prou.
Ah! Anomeno i deso.

Altres taurons

Si es van comprar al setembre del 2005 a 20, i ara les pagen a 41, guanyaran 21 euros per acció en 18 mesos. Un 14 % anual, no està mal. Amb 8.500 euros invertits, guanyes com un mileuriste sense donar cop. Hi ha gent que treballa i altre que s'ho miren.
Mileurista? De què va això?
Ah, em pensava que estaves desconnectat... Calculava el que donen les endeses. Mileurista, que guanya 1000 euros al mes, aproximadament.
Endeses? plural d'Endesa. Hi copiat que ja no serà ni catalana, ni alemanya, ni italiana, ni res.
Què més dóna qui sigui l'amo. Un tauró financer, segur. Els consumidors ho tenim clar. A pagar i a callar.
Diuen els diaris que hi hauran fortes pluges.
A Torredembarra no tenim problemes amb les pluges. L'Ajuntament ho té tot previst. Posen un cartell que diu "Ojo con los charcos" i ja està.
I la zona inundable?
Si s'ompla, li trauran fotos i les enviaran a Medi Ambient, i a seguir el serial.
A rel de Torredembarra... Tinc el diccionari espatllat. La paraula Demagògia en surt malament.
Que estrany. És la utilització de mètodes emotius per a estimular els sentiments de la gent cap a l'acceptació de programes d'acció impracticables, amb benefici propi. Què et surt a tu?
Ah... Així ho tinc bé. Doncs el que ho deu tindre malament és un grup polític. Diuen que no és això.
No en facis cas del que diguin els polítics, que et faran petar els circuits. Que més has copiat avui?
A França hi ha un tren de passatgers que va a 580 quilometres/hora.
Es nota que no hi era en Cascos. Però ben mirat, aquí anem a la meitat de velocitat però anem més tranquils. I tanco que avui vaig malament d'estones.
Adéu. Anomeno i deso.

Obertura

Bé... Som-hi...
Què! Plagiant de bon començament?
Tinc que escriure quelcom... Es difícil això d'escriure...
Bah, no crec. Escriure: posar lletres. Exemple: m i a igual a ma, no?
Serà el primer escrit d'aquest blog. L'obertura.
Blog? No tinc blog al diccionari. Què és?
Una manera de comunicar-se. Un quadern de bitàcola públic.
Enregistrat blog.
Es com fer el número cero d'una revista. Crear un estil, un model... Costa.
Ah!...
Voldria que fos diferent. Primer tinc que concretar de què parlo.
Tu posa el que penses, i ja està.
És complicat. Només puc posar una part del que crec. Sinó, m'enviarien al psicòleg.
Si, es veritat. Ja t'ho hi dit moltes vegades.
I si explico el que faig, unes coses no interessen i altres, no m'interessa a mi.
És clar.
Tindria que ser una traducció agradable d'un concepte o d'un fet que pugui resultar interessant o curiós.
Sobre el que passa, en general.
Si, optarem per lo senzill, per el que posen en quasi tots els blogs.
I tant que si. No et compliquis... No et tenen que pagar, oi?
No em paguen res. Pot ser que em peguin.
Fem una cosa.
Aixì m'agrada, que facis treballar els bits. Què?
Jo transcric els titulars que hi copiat avui i tu els comentes. Val?
Bona idea. Recorde'm que et tinc que pujar la memòria. Fem una proba.
El Ministre Moratinos se'n va a Cuba.
Com que en Castro no sembla disposat a jubilar-se, un quixot espanyol va a ficar el nas, en contra de l'UE i dels EE.UU. Volem ensenyar com s'inicia una democràcia, malgrat correm el risc de que ens diguin que continuar-la ho tenim com assignatura pendent. Però amb una mica de sort, col·loquem als cubans una Movistar o una Endesita.
Endesita no computat.
Accepta. Una Endesa petita. Què més tens?
Un nadador nord-americà guanya set medalles d'or.
Sí, aquí hi ha que fer una consideració. O els americans s'han tret de la màniga un hibrid home-tauró, o els demés nadadors mundials s'han dormit.
Tinc registrat que en Tarzán també va aconseguir set medalles en unes olimpíades.
Però ja fa molts anys, quan no havien ni piscines. Ara hi han moltes piscines, molts nadadors practicants i per cert, moltes subvencions.
Una espanyola ha guanyat cinc medalles a Melbourne. Dona-tauró?
Aquí no tenim quartos per fer experiments. Dona-dona. Però passa com el hoquei sobre patins. Son modalitats esportives que no estan desenvolupades a molts paísos. I d'això ens aprofitem... Però crec que els jutges es van enlluernar.
En Mas de CiU es queixa de...
Uf!, para, para, que això no és notícia. S'ha fet tard. Deixem-ho per avui. Continuarem altre dia, val?
Bé. Anomeno i deso.