22 d’octubre del 2010

Redreçant

"És fotut mantenir-se en un pedestal que ja no aguanta, voler dominar sense comptar amb forçes, no copsar la realitat del teu voltant, insistir en una il·lusió caduca i ignorar que les teves obsessions poden perjudicar al col·lectiu."
-Què tal el ple d'ahir?
-L'oposició, fent valer la seva majoria, va marcar noves regles de joc.
-Va durar molt?
-Menys que lo acostumat. Hem arribat a una situació en que no hi ha discussió possible.
-I el monòleg radiofònic d'avui?
-Doncs denuncies, justificacions, incongruències i deliris.
-Què ha dit?
-Que es difícil l'acció de govern quan des de fora posen pals a les rodes.
-Qui són els de fora?
-Els regidors de l'oposició que s'atreveixen a dir com es té que governar.
-Els partits de l'oposició ara tenen representació majoritària.
-Sí, la situació està capgirada.
-Si estan tots d'acord, per què no presenten una moció de censura?
-Suposo que seria problemàtic distribuir els càrrecs de govern. Estarien discutint els cinc mesos que resten de mandat. Prefereixen esperar i mentre, tractar de posar ordre i concert dins del funcionament actual de l'ajuntament.
-Torredembarra està aturada.
-Està viva i molt activa, ha dit.
-Ah! Anomeno i deso.

18 d’octubre del 2010

Restant

-!efeJ aloH
-Ui! Espera, que t'hi posat els circuits al revés.... Ara?
-Val.
Per el que es veu, hi han persones que creuen que els savis són persones joves. I que no és veritat que el dimoni sàpiga més per vell que per dimoni.
Els que no som savis i estem catalogats simplement com persones madures (o grans, o jubilats, o avis, com vulgueu dir-nos), es veu que amb prou feines podem enfilar l'agulla i ens costa molt poder arribar a pensar i discernir.
Sempre hi han opinions i sempre hi han cervells privilegiats amb un alt coeficient intel·lectual que opinen que les nostres facultats de raonament són ja limitades i les nostres pensades equivocades i que som incapaços de sumar dos i dos. Sobre tot, si no compartim les idees dels privilegiats.
Procurem per norma no fer servir qualificatius i quan els tenim que interpretar i fer servir tenim problemes per falta de pràctica.
Sort, pobres de nosaltres, que disposem de diccionaris, que no sé qui els va inventar, si era un jubilat o no, però que ajuden a catalogar, a definir, a col·locar al seu lloc a les persones i als seus comportaments i a respondre.
Amb els lèxics trobo molta ajuda.
Per exemple, puc saber que un 'groller' és qui, per desqualificar l'opinió d'algú, té que mencionar dades personals. Pot demanar disculpes, però les seves maneres ja han quedat paleses.
Que un 'ambiciós' és qui vol aconseguir els seus desitjos aprofitant qualsevol circumstància.
I tenim la paraula 'aventurer', que es refereix a persona que es fica amb empreses de dubtosa sortida, com formar un equip amb persones amb la mateixa ambició, però de diferents parers.
I veiem que la paraula 'desconfiat' s'aplica a qui no confia en ningú, ni en el seus socis.
Hi ha 'inexpert', que es diu del neòfit que encara no ha après com van les coses ni a on condueixen.
I veiem que qui no és 'realista' no capta la situació en tota la seva dimensió.
També podem deduir que 'efectivitat' no només es composa d'entusiasme i dedicació sinó que són necessàries més qualitats.
'Desconnectat' es diu d'aquell que només parle amb persones amigues o professionals pagats que li diuen a tot que sí i per tant, només coneix una part de les possibilitats.
La paraula 'reservat' s'aplica a l'individu que amaga les veritats per por a censures o les diu a mitges. L'antònim és comunicatiu.
Tenim la paraula 'orgullós' que vol dir que algú, per excés d'estima dels mèrits propis, generalment no demostrats, es creu superior als altres. Molt sovint va junt a petulant. Sempre té raó i és difícil que reconegui que s'equivoca.
Hi ha la paraula 'empresari', que és qui munta amb els seus diners un negoci, ja sigui d'estar per casa, amb mini-milieuristes o de responsabilitat.
I hi ha una paraula que m'agrada molt, perquè cada dia que passa es pot aplicar a més gent. És 'somiatruites'. Són els que viuen en un món virtual que no s'aguanta.
I existeix la paraula 'descrèdit', que és on porte el conjunt de lo comentat.
Quina sort tenim amb els diccionaris els que no sabem res. Hi han més adjectius a tenir en compte, però és tard, ja és l'hora de prendre'm les pastilletes.
-I tot això què té a veure amb Torredembarra?
-Veig que les galetes noves que t'hi comprat no et serveixen de res.
-(?) Anomeno i deso.

5 d’octubre del 2010

Puntualitzant

Els municipis turístics reben, en temporades i festes especials, una població de fet molt més alta que la població de dret, la que està empadronada i computa per a les transferències procedents del govern per nivells superiors d'ocupació. També es tindrien que considerar població de dret els usuaris de segones residències, que paguen igualment el seu IBI i serveis (malgrat estiguin a la vila una dècima part de l'any).
És lògic que localitats costaneres que compten amb moltes places hoteleres es queixin de que tenen que augmentar diversos serveis, com seguretat, neteja, sanitat, viabilitat, informació, etcètera, degut a l'increment de turistes, fet que comporta escassos ingressos a les arques municipals. Per compensar aquesta situació i, donat que les institucions centrals no brinden cap ajuda a part de les ja existents, aquests municipis es plantegen pujar els IBI's dels locals comercials que reben més negoci. Però la cosa no està clara, ja que farien més car el seu mercat en comparació a poblacions veïnes que no adoptessin el gravamen.
Torredembarra no destaca precisament per places hoteleres i el que es nomena 'turisme' està format al 95 % per 'segons residents'. (Tenim una certa tendència a confondre els estiuejants temporals de segones residències amb turistes de fora). No hi ha base per a comparar-se amb localitats realment turístiques, com una Salou plena d'hotels.
Estem en temps de recessió i la crisi ho ha canviat tot. Fins fa tres anys, era 'rentable' aquesta promoció per atraure visitants, perquè fomentava la venda de segones residències, creant-se nous IBI's i beneficiava a constructors i a immobiliàries locals i a companyies de serveis que en part, participen en les despeses del municipi. També la creació de nous habitatges obria la possibilitat de nous residents fixos. Havia compensació perquè es generaven més impostos.
Però això ja fa temps que s'ha acabat, si bé a la vila n'hi han que encara no s'han assabentat.
Quan no es té una xarxa hotelera, promocionar el turisme, el turisme de veritat, és il·lògic.
Avui dia 'no toca' dedicar temps i diners a muntar fires i firetes de fullola, tractant de que els visitants siguin molts i que els botiguers estiguin contents. Els estiuejants sortiran a prendre el sol tant si hi ha fira per criticar com si no.
Restauradors i botiguers no són els únics habitants de la vila i els habitants de la vila no pagarem més impostos perquè restauradors i botiguers estiguin contents. Si un comerciant no guanya el que vol, que tanqui. Cada any hi han baixes. Ja en vindrà altre millor preparat.
Fins que descobrim la manera de que l'increment de visitants beneficiï a tothom (a l'erari públic), i no a uns quants, per favor, menys 'turisme' i més realitats socials.