Repetint...

Continua la lluita per els Muntanyans. I després del ple extraordinari del 24 passat, estem igual o més enredats. D'un costat estan els verds, brandint la seva ensenya estrella amb més interès que mai. Rere l'emblema, els joves lluitadors i els no tan joves, realitzant-se amb la lluita, amb les seves fotocopies, pancartes, reivindicacions, articles a la premsa amiga, etcètera. És la seva batalla a favor de l'ecologisme, si bé, de rerefons s'intueix una confrontació contra la situació del món actual (i alguns sobre figures passades, però tot val). Marxen contra el que els hi deixa la societat que, segons ells, els fa de costat i no els hi dona opcions dignes ni, menys, fàcils. Volen superar aquesta situació. Lo dels Muntanyans és un primer pas, aquí, al costat de casa.
Pensem que, desprès de les zones humides (quan plou, deu ser), vindran l'entitat local d'aigua i vindrà la participació del poble en el govern a través de consultes populars. Males perspectives.
Resumint, la vila queda a expenses de les idees verdes (amb un suport democràtic local del 11,7 %), recolzades ara per consideracions partidistes de nou estil, per portar la contraria a un govern que vol governar, a la seva manera, pot ser, però treballant.
I no és de rebut que unes reivindicacions fetes tard, en temps afegit, siguin el principal actiu dels equips que tenen que buscar solucions a tots els problemes i les necessitats de la gent. El tema ecològic és una labor lloable, però té que ser una dels molts que es tenen que escometre.
En el ple del dijous els ecologistes venien a defensar la seva proposta imperativa: Ordenar la suspensió de les obres, en base a... el que sigui. De l'altre costat, els realistes, els que són conscients de que no poden dir-li al propietari d'uns terrenys que els seus drets es tenen que tornar a establir, quan està tot beneit, estaven expectants en espera d'una possible solució consensuada i "realitzable".
La gent omplia la sala, amb color verd.
De principi, el govern semblava que seria el perdedor del dol, degut a la seva minoria i més al faltar un regidor del seu equip. Perquè quedés clar que votar en contra d'una obra autoritzada per un institució superior era il·lícit i podria ser delicte, es va informar a tots els regidors. (No deu ser gaire delicte quan a Barcelona els partits de l'oposició van votar en contra de la línia del TGV acabada d'autoritzar pel govern central i no ha passat res.) Però quedava bé una mica més de caliu en l'ambient.
La pilota va anar a parar al primer participant. Se la va treure de sobre com va poder, manifestant que s'abstindria. El seu vot penjat no significava res pels verds que necessitaven els dos del segon o del tercer equip.
Però el segon equip va dir que tampoc volia jugar. La veritat, aquest cop la seva "normal" abstenció em va sorprendre. La bola quedava a mans del tercer participant. I van posar-se a la banda dels realistes. Verds i forners perdrien per 7 a 6, però als menys el flequer tindria opció de dir la frase de la nit, manifestant que preferia la inhabilitació que permetre el risc d'inundacions a la futura urbanització. Oh!, que maca... Quin estil! Amb aquesta idea del risc, poques coses podrà aprovar.
Desesperadament, el cap de la moció va recordar que tant la legislació espanyola com la catalana impedeixen urbanitzar en una zona humida i inundable i, se'n va anar pels cerros d'Úbeda parlant de miracles de la jurisprudència que li passaven des de la seva assemblea, sistema pel·lícula d'en Perry Maison. I va rebutjar esmenar els punts imperatius de la moció, com li van proposar tots els partits.
O sigui que a esperar una nova moció, que ja deu estar en marxa. Que no decaigui!

Coincidint...

Hola Bity. Treu-me un resum de lo que va passar ahir a l'Ajuntament de Barcelona.
CiU va presentar al ple municipal de l'Ajuntament de Barcelona una moció en contra del traçat previst del TGV pel centre de la ciutat, que es va aprovar amb els vots dels partits de l'oposició, per sobre dels vots dels partits al govern, en minoria. Però l'alcalde, Jordi Hereu, ha declarat que aquesta aprovació no tindrà caràcter vinculant, perquè ni la recolza el seu govern ni el consistori té competències per aturar el projecte d'una obra autoritzada pel Ministerio de Fomento, raó per la qual no es pot prendre cap mida, apart d'informar de la resolució a la Generalitat i al Govern central.
És una dada curiosa, doncs el ple autoritza una moció, en contra del govern, en minoria, però l'autorització no serveix de res, ja que el que demana la moció i aproven els partits de l'oposició ja no competeix al govern municipal, sinó al Ministerio de Fomento, que ja ha autoritzat el projecte i l'ha posat en marxa.
Però això què té que veure amb La Torre!
Canviant Fomento per Generalitat, jo crec que sí que guarda o guardarà relació. Ja ho veuràs el dimarts.
Bé... Anomeno i deso.

Concloent...

Considerant

Una vegada els de l'ABG s'han col·locat l'etiqueta d'opositors, tenim que començar a considerar ara aquest govern municipal sense majoria que ens queda, després de no sé quantes margarides esfullades (perdó, per lo malament que sona).
Ens trobem amb nou regidors sota la denominació d'esquerres, un d'independent i set amb tendències de centre-dreta. No tindria que haver-hi problemes amb aquesta estructura, però com que resulta ser que hi han esquerres socialistes, esquerres desorientades, esquerres catalanistes-ecologistes-reformistes, centristes exigents, i dretes insociables, l'embolic és torna ben curiós i complicat.
És una llàstima (un mar de mala sort, que contraposo a l'hipotètic mar de màgia de l'eslògan de la vila) no poder continuar amb l'anterior equip del govern, que considero permetria engegar la nova etapa amb més continuïtat, llibertat d'acció i amb un programa ja mig embastat. Però el joc de la democràcia té aquestes sorpreses, (que s'ho preguntin a l'Hereu), que es tenen que assumir i superar.
Sostenir un govern minoritari, supeditat al consens amb els cinc partits de l'oposició, seria una feina fàcil si tots els grups miressin pel bé dels ciutadans, i representaria uns resultats ponderats i participatius. Però, ¿i si els partits es posen a mirar les seves ideologies, el seu renom, i el que seria pitjor, com poden arribar més amunt o a dalt de tot? La cosa podria acabar malament.
¿Continuarà aquesta minoria o arribarem a una coalició antinatural? És clar que avui dia, ja no sembla que hi hagi res "antinatura", comprovant els pactes que es fan pertot arreu. Comprovat que els partits d'esquerres no coincideixen, seria qüestió de que CiU estigués disposada a deixar-se de sigles i posar-se a treballar. ¿Aniríem millor formant govern els dos partits més votats? Segurament, i tindria la seva lògica i un valuós contrapunt, però diuen que no pot ser perquè CiU vol compartir el que no s'ha guanyat. Dóna gust... tothom pensant en lo millor per la vila.
Amb aquestes perspectives (que se suposen, perquè ningú es manifesta), arribarem a l'hora de referendar el contracte del subministrament de l'aigua. Serà una bona prova per saber per on anem. El panorama es tindrà que aclarir o enfosquir.
Si per cas, anirem a confessar-nos...
Ei, Bity... Ja estic.
Ah!... Anomeno i deso.

Justificant

El partit ABG ha difós un escrit, que ha publicat un diari provincial, en el que explica las raons per les quals no entren a formar govern amb el PSC.
Les seves raons. I que diuen?
Lo conegut... Que si el Territori, que si els Muntanyans, que si l'aigua. És bastant llarg. Et trec algunes frases. "Amb un nou estil, escoltant a la gent i fen-la participar".
Altres amb un nou estil? Deu està de moda, a l'igual que això de la participació de la gent. Altres partits també insisteixen en aquest aspecte i és molt problemàtic, no que la gent participi, sinó que les opinions recollides siguin realment de la majoria del ciutadans i no d'una minoria. L'alcalde de Tarragona també s'ha manifestat partidari de la participació de la gent, però no ha especificat com ho farà. A Salou, on també estan d'acord a obrir la porta a la participació, ja han disposat dividir la vila en districtes i que cada zona tingui un regidor per recollir problemes, demandes i inquietuds.
Això està bé, oi?
En teoria sí, però a la pràctica passa que recollir moltes opinions porta al desconcert. El consistori, representant real de tota la ciutadania, que té un programa i unes idees, es troba travat o supeditat per unes peticions que no saben si coincideixen amb les de la majoria. No tothom té temps ni tothom està interessat en presentar projectes. Per tant, son opinions de unes quantes persones i es desconeix l'opinió que l'assumpte mereix als demés, que són molts. Resulta problemàtica aquesta participació de minories. No és tan fàcil com sembla. La proba la tenim aquí amb lo dels Muntanyans. Molta gent de la vila no sap ni on estan i menys el què passa. En canvi, s'ha convertit en un assumpte de primera magnitud, vital pels polítics i per la seva promoció. ¿Pot un problema com el dels Muntanyans paralitzar la gestió municipal? No cal que penseu la resposta... És sí!
"Que no ens busquin en un govern que no estigui disposat a fer autocrítica i realitzar els canvis que facin falta per millorar la gestió i esmenar els errors del passat".
¿El PSC de La Torre no està disposat a evitar els errors dels passat? ¿No saben millorar ells solets la seva gestió? Si que són tontos! I per què els ha votat tanta gent?
"Que els ciutadans ho sàpiguen, sinó hi ha pacte d’esquerres, la principal responsabilitat serà dels socialistes, que hauran prioritzat els interessos personals per sobre d’impulsar un govern fort amb majoria suficient".
Cap geperut es veu la gepa. Deuen voler dir que els interessos personals dels socialistes no coincideixen amb els seus
No traiem l'aigua clara.
Doncs no. Ara faltaria la versió del PSC. Però fan molt bé, de moment, en no dir res.
Anomeno i deso.

No, sí, no, sí, no...