Taurejant...

Aquest gerundi que has posat no està bé, no està al diccionari.
Doncs a mi em sembla correcte. Si fotre-li la punyeta a un toro es diu torejar, fer-li a un tauró es dirà taurejar.
Ignoro.
La foto del tauró de Tarragona ha donat la volta al món, amb tres "rambos" sobre ell per privar-li la llibertat. El peu dirà: "Els catalans salven un tauró esgarriat". De què el salvem?
Era un perill pels banyistes.
Així la notícia seria "els catalans salven uns banyistes". Doncs si era un perill, que l'haguessin endinsat 96 quilòmetres a l'est, en lloc de portar-lo a una presó del nord.
El tenen que estudiar.
Pobre... En el millor dels casos, es passarà la vida donant voltes a l'aquari, veien gent passant per un tub.
Igual el tornen al seu hàbitat.
Un es pregunta per què s'ha aturat a Tarragona capital i no més amunt o més avall...
¿No l'hauran deixat anar expressament per promocionar la ciutat? Amb això de la cultura 2016...
No crec. No sona bé "costa daurada amb taurons". Podria haver aparegut aquí, a la platja de la Paella. Haguessin sortit uns dies de la rutina. L'alcalde accidental hagués pogut desenvolupar les seves dots de comandament. Li posaria una càmera interior per saber per què no li funciona el sentit de l'orientació.
El podríem exposar al pavelló, aprofitant l'aigua i cobrant entrada, per pagar el parquet nou.
Bity, estàs agafant rels catalanes, veig.
La pela, no? dieu? O el podríem amagar a la zona inundable per atemorir els de Vicsan.
Pobre esqual... Bé, esperem que hagin notícies més interessants per escriure quelcom de profit.
Anomeno i deso.

Demanant...

Avui diumenge també fa mal dia. Em sembla que s'ha acabat l'estiu. Que tens de nou, Bity?
El diari El Punt publica una ressenya. Diu: "L'Associació de Propietaris dels Munts de Torredembarra van organitzar ahir una diada festiva i reivindicativa amb què l'entitat veïnal vol reclamar «més atenció» del consistori torrenc."
Una "festa" original. Està bé. Si tothom que reclamés a l'ajuntament fes una festa, estaríem més entretinguts.
"Segons va explicar la secretària de l'associació, la urbanització té una vintena de carrers sense asfaltar..."
Els carrers sense asfaltar són una assignatura pendent de l'ajuntament. Entre la creació de la urbanització pública i l'asfaltat dels carrers, passa massa temps. Seria més lògic que els carrers es fessin abans que les cases, i el seu cost es repercutís quan s'atorga la llicencia de construcció. Però tot deu tenir la seva explicació. Igual algun blocaire que ho sàpiga m'ho aclareix.
Potser se suposa que els camions de les obres i la instal·lació de les línies de servei els farien malbé.
Ja. De totes maneres es té que tenir en compte que part de l'asfaltat que reclamen, set carrers, ja tenen el projecte inicial aprovat i ara està en fase de resolució de les al·legacions presentades, lo qual vol dir que aquests carrers poden estar condicionats l'estiu que ve.
En quedarien tretze, segons diuen.
Una cosa és el que diuen els interessats i altre, la realitat. Però les coses de palau van poc a poc.
"...i, a més a més, falten zones verdes i aparcaments. També denuncia problemes a la xarxa de clavegueram i de llum".
Doncs benvinguts a la demanda generalitzada dels torrencs. I a rel d'aquesta "festa" però deixant a part els carrers asfaltats, voldria comentar això de la participació o reivindicació ciutadana que tan de moda està. ¿Tenen tots els barris una associació qualificada, popular i amb recursos per fer les seves reivindicacions? Em temo que no, i per tant, al meu entendre, es produeix una diferenciació entre uns i altres, que els radicals denominarien discriminació.
Imagino que tothom pot fer una sol·licitud a l'ajuntament...
Sí, és clar, però té més força una petició pública que surt als diaris, que una silenciosa petició particular. Existeix un precedent. Marítima Residencial, a base de plorar i manifestar-se, ha aconseguit serveis, per exemple, un casal, que altres barris no tenen. Es reparteixen els bens socials segons les necessitats reals? O les preferències es desvirtuen segons qui plora i com?
Difícil papereta pels governants.
Tenen que considerar tot el municipi, ignorar pressions i treballar amb equitat per tothom.
Anomeno i deso.

Diluviant...

Què? Bity, aquí no es treballa?
Ah, això tu. Jo soc una "enchufada"...
Estic fet un dropo... està tot l'any sense fer res i tenir que fer vacances a l'agost és fotut...
Ja ho veig, ja...
Has enregistrat quelcom interessant?
Em sembla que està tothom com tu. Només tinc lo de l'últim xàfec.
Ja ho hi vist. Es va inundar tota la part baixa de la vila, incloses les zones inundables. Va ser una tempesta excepcional.
El que va resultar més tocat va ser el pavelló Sant Jordi. Va entrar aigua per la porta d'emergència i per escletxes de la taulada i es va desenganxar el parquet.
Em recorda fa uns quants anys, quan es va remodelar l'estadi de Montjuïc a Barcelona pels Jocs Olímpics del 1992. Un any abans es va inaugurar amb motiu del Mundial d'atletisme, i aquell dia va ploure fort, i van sortir goteres per tot arreu, pels vestuaris, per la tribuna, etc. i pels passadissos hi havia un pam d'aigua. L'oposició va posar a l'equip de govern municipal a parir.
Fa 16 anys ja es seguia aquesta tònica?
I tant... La desqualificació política és molt antiga i malauradament, cada dia es prodiga més.
Es renuncia a la cooperació i es passa a aprofitar les circumstancies, oi?
A les olimpíades ja no van sortir les goteres. Però l'any passat, amb un partit dels periquitos (de la Susanna) a Montjuïc, l'equip visitant es va queixar de goteres als vestuaris. Havien tornat.
Vols dir que si ha goteres a la muntanya màgica de Montjuïc, també em pot haver-hi a la vila d'un mar de màgia.
Molt bé, Bity, veig que vas agafant l'ona dels humans.
Hi ha qui diu que el pavelló és va inaugurar a corre-cuita, sense estar acabat.
I tenen raó. Però tres anys de govern no son els quatre normals i el programa es va quedar curt de temps. Van tenir que fer coses precipitadament, com el pavelló, la primera zona de vianants i la radio, per "entregar" al poble la seva feina. Però estic segur que un altre govern, del color que fos, hagués fet el mateix.
Això porta problemes.
Sí, està clar. Però soc de l'idea que val més fer les coses i desprès arreglar-les, que no deixar-les enrederir, tractant de fer-les perfectes, perquè el municipis pobres, perfectes, poques coses podem fer. Si tinguéssim molts quartos, haguéssim encarregat les obres a una empresa amb solvència contrastada, per exemple Ferrovial, i no hi haurien goteres ni rajoles mal posades. Però ens tenim que limitar a les possibilitats de les arques municipals.
També la tempesta va causar problemes als baixos de la Plaça de la Font, al sortir aigua dels lavabos, diuen que per una connexió entre les xarxes de clavegueram i d'aigues pluvials.
Ja veurem que aclareixen els tècnics, però sempre hi ha hagut aquest problema. Quan a les conduccions entra més aigua de la que pot sortir, la llei dels vasos comunicants es fa patent.
Diuen que sempre defenses a l'actual govern i que ets un sociata.
Estic al costat dels que tenen la responsabilitat de treballar per millorar la comunitat. Quants més entrebancs es trobin, pitjor per tots. És ben senzill.
Ja veuràs els anònims. Anomeno i deso.

Pressionant...

Bity,desperta, que tenim que posar quelcom.
Hola, s'han acabat les vacançes?
Tu no tens vacançes... Què has enregistrat últimament?
Avui dia 2 surt un article al Punt que parla del carrer Nou.
Muntanyans, carrer Nou, carrer Nou, Muntanyans, no ens se'n sortim. Aboca'l.
"L'associació de veïns del Centre Històric de Torredembarra va presentar ahir una instància a l'Ajuntament en què demana canvis a l'illa de vianants que s'ha creat al carrer Antoni Roig i la plaça de la Font, on encara s'han d'acabar les obres de remodelació."
Gràcies per recordar-ho. Igual a l'ajuntament s'han oblidat del detall.
"L'entitat va reclamar que els propietaris de la via afectada puguin entrar amb el seu vehicle a la zona reservada per a la circulació de persones per fer petites parades."
Fer petites parades es diu aparcar.
"Actualment, tan sols els propietaris de pàrquings, els vehicles de càrrega i descàrrega i els serveis municipals poden accedir al carrer Antoni Roig. En aquest sentit, la vicepresident de l'agrupació veïnal, Rosalia Papiol, va explicar ahir: Ens conformaríem que se'ns permetés l'entrada en vehicle entre la una del migdia i les cinc de la tarda, i a la nit."
Volen deixar el cotxe davant de casa i també per la nit? No hi vist cap zona tancada a la circulació rodada en què els veins puguin aparcar quan vulguin i menys per la nit.
Continua : "El ple de l'Ajuntament va acordar a mitjan juliol començar la revisió de l'ordenança de mobilitat per tal d'adaptar-la a les necessitats de la nova illa de vianants. Papiol, però, va criticar que aquest serà un procés «llarg» i que els propietaris no formaran part de la comissió que estudiarà les modificacions."
Procés llarg? No crec que sigui tan complicat establir aquestes ordenançes perquè hi han moltes localitats que fa anys tenen illa de vianants i per tant, només es tracta de copiar una ordenança experimentada. O és que a la vila tenim alguna peculiaritat que ens faci especials en aquest sentit?
Entrar aquesta associació en l'establiment de les ordenançes municipals, encara que afectin al carrer on viuen, seria el compte de mai acabar. Aquí partim d'una base equivocada. El carrers no son dels veins que hi viuen, malgrat s'ha tingut l'atenció de consultar-los en la remodelació. Tots els carrers son de tots els habitants del municipi. I el representant de tots els habitants del municipi és el Consistori. Per altre part, tampoc seria lògic fer ara les ordenançes segons els interessos d'uns veins i quan es formalitzi altre illa de vianants, fer altres ordenançes segons els seus veins.
Acaba l'article: "Els membres de l'associació de veïns del Centre Històric de Torredembarra tenen previst reunir-se aquest vespre per decidir si convoquen mobilitzacions pels pròxims dies amb l'objectiu de pressionar l'equip de govern municipal."
Això, això... A pressionar. A manifestar-se i a posar llençols nous, que els que hi han ara ja estan que fan fàstic. I a buscar algun grup polític que recolzi la petició, fent demagògia i partidisme. És clar que sí!
Quan deixarem de ser un pobre poble?
Anomeno i deso.

Repetint...

Continua la lluita per els Muntanyans. I després del ple extraordinari del 24 passat, estem igual o més enredats. D'un costat estan els verds, brandint la seva ensenya estrella amb més interès que mai. Rere l'emblema, els joves lluitadors i els no tan joves, realitzant-se amb la lluita, amb les seves fotocopies, pancartes, reivindicacions, articles a la premsa amiga, etcètera. És la seva batalla a favor de l'ecologisme, si bé, de rerefons s'intueix una confrontació contra la situació del món actual (i alguns sobre figures passades, però tot val). Marxen contra el que els hi deixa la societat que, segons ells, els fa de costat i no els hi dona opcions dignes ni, menys, fàcils. Volen superar aquesta situació. Lo dels Muntanyans és un primer pas, aquí, al costat de casa.
Pensem que, desprès de les zones humides (quan plou, deu ser), vindran l'entitat local d'aigua i vindrà la participació del poble en el govern a través de consultes populars. Males perspectives.
Resumint, la vila queda a expenses de les idees verdes (amb un suport democràtic local del 11,7 %), recolzades ara per consideracions partidistes de nou estil, per portar la contraria a un govern que vol governar, a la seva manera, pot ser, però treballant.
I no és de rebut que unes reivindicacions fetes tard, en temps afegit, siguin el principal actiu dels equips que tenen que buscar solucions a tots els problemes i les necessitats de la gent. El tema ecològic és una labor lloable, però té que ser una dels molts que es tenen que escometre.
En el ple del dijous els ecologistes venien a defensar la seva proposta imperativa: Ordenar la suspensió de les obres, en base a... el que sigui. De l'altre costat, els realistes, els que són conscients de que no poden dir-li al propietari d'uns terrenys que els seus drets es tenen que tornar a establir, quan està tot beneit, estaven expectants en espera d'una possible solució consensuada i "realitzable".
La gent omplia la sala, amb color verd.
De principi, el govern semblava que seria el perdedor del dol, degut a la seva minoria i més al faltar un regidor del seu equip. Perquè quedés clar que votar en contra d'una obra autoritzada per un institució superior era il·lícit i podria ser delicte, es va informar a tots els regidors. (No deu ser gaire delicte quan a Barcelona els partits de l'oposició van votar en contra de la línia del TGV acabada d'autoritzar pel govern central i no ha passat res.) Però quedava bé una mica més de caliu en l'ambient.
La pilota va anar a parar al primer participant. Se la va treure de sobre com va poder, manifestant que s'abstindria. El seu vot penjat no significava res pels verds que necessitaven els dos del segon o del tercer equip.
Però el segon equip va dir que tampoc volia jugar. La veritat, aquest cop la seva "normal" abstenció em va sorprendre. La bola quedava a mans del tercer participant. I van posar-se a la banda dels realistes. Verds i forners perdrien per 7 a 6, però als menys el flequer tindria opció de dir la frase de la nit, manifestant que preferia la inhabilitació que permetre el risc d'inundacions a la futura urbanització. Oh!, que maca... Quin estil! Amb aquesta idea del risc, poques coses podrà aprovar.
Desesperadament, el cap de la moció va recordar que tant la legislació espanyola com la catalana impedeixen urbanitzar en una zona humida i inundable i, se'n va anar pels cerros d'Úbeda parlant de miracles de la jurisprudència que li passaven des de la seva assemblea, sistema pel·lícula d'en Perry Maison. I va rebutjar esmenar els punts imperatius de la moció, com li van proposar tots els partits.
O sigui que a esperar una nova moció, que ja deu estar en marxa. Que no decaigui!

Coincidint...

Hola Bity. Treu-me un resum de lo que va passar ahir a l'Ajuntament de Barcelona.
CiU va presentar al ple municipal de l'Ajuntament de Barcelona una moció en contra del traçat previst del TGV pel centre de la ciutat, que es va aprovar amb els vots dels partits de l'oposició, per sobre dels vots dels partits al govern, en minoria. Però l'alcalde, Jordi Hereu, ha declarat que aquesta aprovació no tindrà caràcter vinculant, perquè ni la recolza el seu govern ni el consistori té competències per aturar el projecte d'una obra autoritzada pel Ministerio de Fomento, raó per la qual no es pot prendre cap mida, apart d'informar de la resolució a la Generalitat i al Govern central.
És una dada curiosa, doncs el ple autoritza una moció, en contra del govern, en minoria, però l'autorització no serveix de res, ja que el que demana la moció i aproven els partits de l'oposició ja no competeix al govern municipal, sinó al Ministerio de Fomento, que ja ha autoritzat el projecte i l'ha posat en marxa.
Però això què té que veure amb La Torre!
Canviant Fomento per Generalitat, jo crec que sí que guarda o guardarà relació. Ja ho veuràs el dimarts.
Bé... Anomeno i deso.

Concloent...

Considerant

Una vegada els de l'ABG s'han col·locat l'etiqueta d'opositors, tenim que començar a considerar ara aquest govern municipal sense majoria que ens queda, després de no sé quantes margarides esfullades (perdó, per lo malament que sona).
Ens trobem amb nou regidors sota la denominació d'esquerres, un d'independent i set amb tendències de centre-dreta. No tindria que haver-hi problemes amb aquesta estructura, però com que resulta ser que hi han esquerres socialistes, esquerres desorientades, esquerres catalanistes-ecologistes-reformistes, centristes exigents, i dretes insociables, l'embolic és torna ben curiós i complicat.
És una llàstima (un mar de mala sort, que contraposo a l'hipotètic mar de màgia de l'eslògan de la vila) no poder continuar amb l'anterior equip del govern, que considero permetria engegar la nova etapa amb més continuïtat, llibertat d'acció i amb un programa ja mig embastat. Però el joc de la democràcia té aquestes sorpreses, (que s'ho preguntin a l'Hereu), que es tenen que assumir i superar.
Sostenir un govern minoritari, supeditat al consens amb els cinc partits de l'oposició, seria una feina fàcil si tots els grups miressin pel bé dels ciutadans, i representaria uns resultats ponderats i participatius. Però, ¿i si els partits es posen a mirar les seves ideologies, el seu renom, i el que seria pitjor, com poden arribar més amunt o a dalt de tot? La cosa podria acabar malament.
¿Continuarà aquesta minoria o arribarem a una coalició antinatural? És clar que avui dia, ja no sembla que hi hagi res "antinatura", comprovant els pactes que es fan pertot arreu. Comprovat que els partits d'esquerres no coincideixen, seria qüestió de que CiU estigués disposada a deixar-se de sigles i posar-se a treballar. ¿Aniríem millor formant govern els dos partits més votats? Segurament, i tindria la seva lògica i un valuós contrapunt, però diuen que no pot ser perquè CiU vol compartir el que no s'ha guanyat. Dóna gust... tothom pensant en lo millor per la vila.
Amb aquestes perspectives (que se suposen, perquè ningú es manifesta), arribarem a l'hora de referendar el contracte del subministrament de l'aigua. Serà una bona prova per saber per on anem. El panorama es tindrà que aclarir o enfosquir.
Si per cas, anirem a confessar-nos...
Ei, Bity... Ja estic.
Ah!... Anomeno i deso.

Justificant

El partit ABG ha difós un escrit, que ha publicat un diari provincial, en el que explica las raons per les quals no entren a formar govern amb el PSC.
Les seves raons. I que diuen?
Lo conegut... Que si el Territori, que si els Muntanyans, que si l'aigua. És bastant llarg. Et trec algunes frases. "Amb un nou estil, escoltant a la gent i fen-la participar".
Altres amb un nou estil? Deu està de moda, a l'igual que això de la participació de la gent. Altres partits també insisteixen en aquest aspecte i és molt problemàtic, no que la gent participi, sinó que les opinions recollides siguin realment de la majoria del ciutadans i no d'una minoria. L'alcalde de Tarragona també s'ha manifestat partidari de la participació de la gent, però no ha especificat com ho farà. A Salou, on també estan d'acord a obrir la porta a la participació, ja han disposat dividir la vila en districtes i que cada zona tingui un regidor per recollir problemes, demandes i inquietuds.
Això està bé, oi?
En teoria sí, però a la pràctica passa que recollir moltes opinions porta al desconcert. El consistori, representant real de tota la ciutadania, que té un programa i unes idees, es troba travat o supeditat per unes peticions que no saben si coincideixen amb les de la majoria. No tothom té temps ni tothom està interessat en presentar projectes. Per tant, son opinions de unes quantes persones i es desconeix l'opinió que l'assumpte mereix als demés, que són molts. Resulta problemàtica aquesta participació de minories. No és tan fàcil com sembla. La proba la tenim aquí amb lo dels Muntanyans. Molta gent de la vila no sap ni on estan i menys el què passa. En canvi, s'ha convertit en un assumpte de primera magnitud, vital pels polítics i per la seva promoció. ¿Pot un problema com el dels Muntanyans paralitzar la gestió municipal? No cal que penseu la resposta... És sí!
"Que no ens busquin en un govern que no estigui disposat a fer autocrítica i realitzar els canvis que facin falta per millorar la gestió i esmenar els errors del passat".
¿El PSC de La Torre no està disposat a evitar els errors dels passat? ¿No saben millorar ells solets la seva gestió? Si que són tontos! I per què els ha votat tanta gent?
"Que els ciutadans ho sàpiguen, sinó hi ha pacte d’esquerres, la principal responsabilitat serà dels socialistes, que hauran prioritzat els interessos personals per sobre d’impulsar un govern fort amb majoria suficient".
Cap geperut es veu la gepa. Deuen voler dir que els interessos personals dels socialistes no coincideixen amb els seus
No traiem l'aigua clara.
Doncs no. Ara faltaria la versió del PSC. Però fan molt bé, de moment, en no dir res.
Anomeno i deso.

No, sí, no, sí, no...