28 de setembre del 2010

Extremunciant

Estic content perquè l'alcalde, el divendres passat, amb les seves dissertacions radiofòniques m'ha aclarit els dubtes que tenia sobre l'endeutament municipal i sobre l'estratègia bancaria actual.
Estava equivocat perquè jo, pobre de mi, creia que es demanaven els crèdits per pagar factures de les inversions socials que es feien. Però veig que la cosa no funciona així.
Manifesta el batlle que els diners del crèdit es posen en un compte i amb els interessos que produeix aquest compte a favor es paguen els interessos que genera el crèdit. No es perd mai, sempre estem guanyant, ha dit.
Es veritat que jo no soc empresari i per tant, tinc un tarannà diferent, i soc una persona que no està acostumada a treballar amb números i ho veig tot amb una òptica més llunyana. Però malgrat les explicacions de l'alcalde, m'estranya que les institucions bancaries paguin més pels diners dels dipòsits que reben que pels crèdits que concedeixen. Per això deuen anar tant malament els bancs i les caixes, que sempre estan demanant ajudes.
Però per altre costat, ara no entenc per què, si l'ajuntament té diners, supedita les noves inversions a un nou crèdit, com si estigués 'pelat'.
I altre cosa que tampoc entenc és que es convoqui un ple extraordinari un dia de vaga general. ¿Serà per dir que, com no hi ha nova operació de crèdit, es tenen que 'variar' els pressupostos?

22 de setembre del 2010

Endeutant


-Bitty!-
-Estic de vaga. Reivindico una ampliació de circuits.
-Ja m'ho faig sol.
L'única activitat del govern municipal sembla que sigui, des de fa mesos, aconseguir un vot de l'oposició per assolir majoria i formalitzar un crèdit.
La qüestió és: més endeutament, per què?
Lo lògic és endeutar-se segons les possibilitats de recuperació. Quines són les possibilitats municipals actuals en aquesta etapa de crisi? Doncs són cero o menys que cero. Les perspectives de incrementar les entrades a l'erari públic de la vila, són ara negatives i ho seran per bastant temps. Fins que no es reactivi la construcció no hi hauran altres ingressos que l'impost per bens immobles i poca cosa més. Les empreses públiques estan a l'aigüera. I podem calcular que la construcció pot trigar uns quatre anys o més en començar a despertar-se, ja que primer el negoci immobiliari es centrarà en la venda de tot el que està per vendre i més que sortirà al mercat quan els preus dels habitatges s'enlairin per l'activació del sector.
Per tant, es corra el perill de que amortitzacions i interessos dels crèdits incrementin les despeses, i la manca d'ingressos ens portin a l'única sortida: incrementar taxes i que pagui el ciutadà. Un concepte negatiu, perquè ningú estarà d'acord amb pagar més a canvi de gaudir, pagant, de dos piscines, o d'un aparcament, per exemple. I ningú voldrà venir a viure a un municipi amb impostos alts. Tindríem equipaments però no creixeríem i no hi hauria compensació.
Però, què passa realment? El problema no és incrementar el deute per fer noves inversions. Està clar que seria molt maco disposar d'un crèdit per poder invertir en nous projectes, com el del promès escorxador, com el de la promesa pista de monopatins, el dipòsit d'aigues, la nova comissaria i ara, per motius electoralistes, per la nova llar de jubilats. El problema és que els diners es necessiten per sortir dels endarreriments que arrosseguem, com els costos 'extres' del pàrquing i de l'auditori, entre altes. No serien per tirar endavant, sinó per tapar no se sap ben bé què.
I l'oposició, amb tot dret, no vol que els partits de govern emmascarin amb un nou deute la situació actual, per passar com sigui els vuit mesos que resten i arribar a les pròximes eleccions com si tot anés bé.
Perquè tot sembla indicar que no anem bé. Els ciutadans no saben com estem perquè no hi ha comunicació i si no hi ha comunicació deu ser perquè la realitat és impresentable.
"El consistori municipal és com una empresa i els seus accionistes són els ciutadans, que tenen veu i vot. El vot es fa servir per escollir els nous directius i la veu per elogiar o criticar les actuacions dels dirigents."
Què es podria fer per regenerar aquesta empresa, la Torredembarra de tots? Doncs no ho sé... només se m'acudeix una sortida. Ja que els directius no dimitiran, fer-los fora amb una moció de censura i que la nova executiva sol·liciti una comissió gestora i una auditoria general. I al maig, començar de cero.
Es podria fer?

18 de setembre del 2010

Al·lucinant

-Tens cara de son.
-Vaig anar a dormir tard.
-No surtis de nit. Tens que cuidar-te.
-Vaig estar escoltant el ple de l'Ajuntament fins a les tantes.
-Quins vicis més estranys que tens.
-M'agrada comprovar els esforços que els polítics fan pel bé de Torredembarra.
-O per la seva butaca.
-No, i ara!, que va! Tots miren pels ciutadans.
-Amb un ple tant llarg, es deuen haver arreglat moltes coses.
-S'han aprovat diverses propostes i tot continua igual de bé.
-No m'enredis. Ja sé que igual de bé és el mateix que igual de malament. I què s'ha aprovat?
-Una moció de ERC demanant la gestió del pàrquing Filadors per administració directa de l'Ajuntament; una moció de ERC demanant que l'Ajuntament presenti al Jutjat l'execució provisional de la sentència sobre l'adjudicació del contracte de l'aigua, clavegueram i aigues pluvials a l'empresa Aquàlia; una moció de PSC demanant una Comissió Permanent per revisió bimensual dels Comptes; una moció d'ABG proposant que la ràdio municipal pugui emetre, a part de publicitat institucional, d'Ong's i pròpia, publicitat comercial; i una moció de la regidora no adscrita demanant la creació de una Comissió Permanent de la Gent Gran.
-Doncs si que es faran coses...
-Però no se sap quan, perquè a quasi totes les aprovacions, el govern ha dit que encarregarà informes, per veure si es poden tirar endavant.
-I quines atribucions tindrà aquesta Comissió de la Gent Gran?
-No s'ha concretat, perquè ha hagut una sorpresa. Resulta que la regidoria d'Urbanisme, oh casualitat!, ha comunicat, amb la sorpresa de quasi tothom, que té preparada (aparaulada) una modificació puntual del Pla General, per ubicar damunt del pàrquing Filadors, la nova seu de la Llar de Jubilats i de Gent Gran, per la què Pradeda està clamant des de fa dos anys i per la què demanava la creació de la Comissió.
-Deu haver quedat contenta.
-No. El govern, amb aquesta jugada, perseguia dos objectius. Guanyar-se l'estima (el vot) dels jubilats, el col.lectiu més nombrós de la vila i, per altre costat, 'obligar' a la regidora adscrita a votar a favor de la sol.licitud de crèdit per poder realitzar el 'seu' projecte.
-I què ha passat.
-A la regidora no adscrita no l'hi ha agradat el joc de mans que el govern a fet a favor de la gent gran i no ha caigut en el parany. Ha preguntat amb quins diners es pensava finançar el projecte, ja que ella no estava disposada a votar a favor de cap nou crèdit. La situació ha canviat radicalment. Malgrat que quatre regidors del govern han tractat de 'vendre la moto', la regidora adscrita no ha canviat d'opinió.
-Torredembarra és un mar de màgia.
-Ja ho ha recalcat la regidora d'Esquerra, que ha intervingut 'al·lucinada' per l'aparició, en un tres i no res, de una llar de jubilats sobre el pàrquing de Filadors.
-Han tornat a sortir els nervis?
-La tensió ha quedat retinguda fins l'últim punt de Precs i Preguntes. La regidora Pradeda ha demanat explicacions sobre 'un informe jurídic encarregat per l'equip de govern por demanar la possible depuració de responsabilitats penals i civils a les publicacions que s'efectuen als blogs' de la xarxa, per afegir després que s'està traspassant perillosament la línia roja d'un ajuntament repressor i antidemocràtic'.
-L'alcalde s'ha enfadat.
-Li ha retirat la paraula, però l'ha deixat continuar amb altres preguntes. Pradeda ha traslladat a la regidora de Gent Gran les queixes que havia rebut pel tracte menyspreador, irreverent i de mala educació, que dóna a les persones grans, i l'ha amenaçat, si rebia altre queixa més, amb presentar una moció demanant la seva dimissió. El president del ple li ha retirat la paraula definitivament, per 'faltar al respecte a tot i a tothom'.
-Has estat entretingut, eh?
-Es podria dir que hi estat negativament entretingut. El ple ha donat molt de sí, o per dir-ho amb més propietat, molt de no. Em queden en el tinter diversos temes per comentar. Mica en mica mirarem de fer-ho.
-Anomeno i deso
.

11 de setembre del 2010

Apedaçant

-Ui! l'alcalde està molt emprenyat.
-Per què?
-El govern central primer diu una cosa i després altre i després altre i no li deixen demanar més crèdits l'any que ve.
-Aquests socialistes...
-Els tindrà que demanar enguany, per finançar les inversions de la piscina-dos, de l'escorxador i de tot el que està penjat, com l'auditori i la pista de monopatins i per el govern que vingui darrera, que pugui fer inversions, diu.
-Però l'oposició no el deixarà endeutar-se més.
-No creguis. Avui, per la seva radio, ha estat nou minuts demanat disculpes públiques a la regidora trànsfuga.
-Que dius?
-Ha dit que ell va cometre un error molt gran fent-la fora, simplement per ser trànsfuga, quan la seva feina va ser correcta.
-Però si va fer unes declaracions a la premsa dient que havia fet una mala gestió i que per culpa d'ella es tenia que disculpar. (veure diari El Punt)
-Però rectificar, encare que sigui com últim recurs, és de savis. Ha remarcat que el desastre de l'auditori és culpa d'un projecte mal fet, no de la regidora d'obres.
-Ho sigui que ja sabem de qui serà el vot número 9 autoritzant el nou endeutament.
-El que no sabem, és a canvi de què.
-De les disculpes que li ha donat, no? O hi haurà 'premi'?
-Ha dit que ens falta maduresa democràtica.
-A tots o només a l'oposició?
-També ha anunciat que del CAR, res de res. Que com que el PSC de Torredembarra va dir que el lloc proposat per l'equip de govern no li agradava, els seus homòlegs de Sanitat de Tarragona han parat el projecte.
-Que dolents. Així no hi ha manera de manar.
-Anomeno i deso.